TCA: causes i factors de risc

Ens trobem inmersos en una cultura que imposa estereotips i valors en què es premia i prima l’aspecte físic per sobre d’altres valors. Els mitjans de comunicació audiovisuals, la publicitat i la moda, ens recorden continuament la importància de la imatge, mostrant un ideal estètic, sobretot de la dona, antinatural. Amb tot això, es va contruint una identitat social que interioritza aquests inputs -estimuladors de l’aspecte físic com a mitjà per assolir l’èxit social- generant-se una societat en la que la imatge juga un paper preponderant. Una bona imatge s’associa a èxit, un bon cos sembla que et fa sentir millor amb tú mateix i t’obra portes per assolir objectius tant personals com professionals. Tots aquests missatges més o menys directes i subtils,amb els que anem vivint el dia a dia, ens delimiten un significat, un esteriotip cultural de com ha de ser el nostre cos, d’un ideal estètic que rebutja l’obesitat i el sobrepès.

En aquest context d’obssessió pel cos, i juntament amb d’altres factors, sorgeixen un elevat nombre de casos de TCA, essent l’etapa adolescent la més fràgil -sobretot en noies-, per ser un període en què s’adquireix una identitat personal, un autoconcepte,  i en el que hi ha un procés d’adaptació a la nova imatge.

Els TCA són patologies que es caracteritzen per alteracions importants de la conducta en relació amb l’alimentació provocant conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. Existeixen una sèrie de causes i factors de risc que produeixen vulnerabilitat cap a aquests transtorns, en els que s’inclouen factors constitucionals/genètics, socioculturals/entorn familiar, psicològics/personals i estressors.

En general, una persona vulnerable a patir TCA,i prenent com a base el macro-context social enunciat al principi, desenvoluparà una actitud que la portarà al transtorn o no a través d’aspectes personals (físics i psicològics) i familiars. A nivell personal, destaquem com a trets que poden afavorir a l’AN, una personalitat obsessiva i perfeccionista, essent persones ordenades, rígides, estrictes, cumplidores, formals i normatives. Persones amb trets temperamentals concrets amb poca tendència a la recerca de sensacions, una alta tendència a l’evitació del dolor i dependència de la recompensa. En pacients bulímics, s’ha trobat una baixa tendència a la integració social, una disminució a l’autosuficiència i una alta impulsivitat amb sensació de descontrol. A més a més,com a característiques de la personalitat que marquen vulnerabilitat perpatir TCA destaquem: la introversió, la inseguretat i la baixa autoestima. Per altra banda, estats afectius com l’ansietat i la depressió poden fer augmentar la vulnerabilitat d’algunes persones i desenvolupar un TCA.

Un entorn familiar amb una educació inapropiada, insuficient i poc normativa, especialment en els hàbits d’una alimentació sana i que no potencii les habilitats socials, l’assertivitat o l’autoestima, afavoreix l’aparició de dificultats personals que indueixen a l’aparició dels TCA. Una bona educació ha d’afavorir la capacitatd’anàlisi i crítica de la informació i ha de potenciar el coneixement. La presència de traumes físics, psicològics i abusos sexuals en la infància es relacionen positivament amb el desenvolupament dels TCA. El maltractament psíquic i físic, la negligència emocional i l’abandonament també són factors de vulnerabilitat pel seu desenvolupament. Pares preocupats per la figura, la dieta i el pes es converteixen en transmissors de valors que estimulen la primor i l’aspecte físic com a mitjà per obtenir èxit social i fan partíceps als seus fills de conductes dietètiques atípiques, desequilibrades i perilloses.

En resum, com a factors de risc tindríem l’edat (nenes i adolescents), la pubertat, sexe fememí, la menarquia amb IMC baix, la familia i la cultura. Com a factors predisposants que augmenten el risc, destaquem la predisposició genètica, les actituts i la cultura familiar, la depressió, trets de personalitat, enfermetats o problemes físics i la dieta restrictiva.